"La Valentina vivia amb el seu pare i la seva mare en una casa
a la vora del mar. La casa era petita, per. el mar era immens
i t'hi podies banyar, almenys a l'estiu. Ara estàvem al'estiu,
feia sol i calor, i la Valentina volia anar anedar.
Per. hi havia un problema: no la deixaven banyar-se al mar
tota sola i el pare no tenia cap ganes de baixar a laplatja..."
Què els importa veritablement a les nenes i elsnens?
Que els majors treballin molt, que no facin cosesjunts,
que no els entenguin... Perquè hi ha tantes Valentinas sofrint solitud, frustracions, incomprensió... Molts joves lectors
se sentiran reflectits en aquest relat de la premiada ÅsaLind,
tan real (i tan imaginari) com la vida mateixa; comtambé
molts pares i mares es veuran culpablement retratatscom
els ?animals estranys? que són, en paraules de laprotagonista.
