Aquesta és la història d'una nena que va arribar a Lisboa als tres anys, des de Luanda, Angola. Els cabells arrissats de la narradora i protagonista d'aquestes memòries ben singulars són la metàfora lúcida i perspicaç d'una persona procedent d'una ex colònia portuguesa, amb totes les connotacions que això comporta: marginació, eclecticisme i una estranya forma d'adaptar-se a la terra d'acollida, la Portugal decadent i alhora esperançada de les acaballes del segle xx. En aquest llibre de memòries insòlit, a estones filosòfic, sempre profund, assistim a una narració que reflecteix la difícil i envitricollada relació entre la Vella Europa i l'Àfrica postcolonial.