Arnau Puig repassa la vida compartida amb Joan Brossa i les claus del geni poètic. «A nosaltres, els que vivíem tancats a l’Espanya franquista, ens semblava que en Brossa reflectia perfectament la situació. Les impressions personals no valien res; només hi havia allò que et deien que havies de pensar; el món de la doctrina única i transcendental sorgida de la reacció més retrògrada contra tot el que fos llibertat i desenvolupament de la capacitat creativa; l’Espanya castradora i assassina de cossos i d’esperits que només permetia iniciatives si es tractava de fer negocis d’intercanvi, no d’expansió. Aquella Espanya temia l’expansió com el foc, i per això ens mantenien tancats, sense comunicació. La poètica i el teatre de Brossa corresponien a la frustrant realitat política en la qual ens trobàvem».
