«Tot esforÇ té la seva recompensa». Així de simple. Així de clar. I així de fals, com a mínim per a la majoria de nosaltres. Si aquestes idees no han estat mai certes, les velles promeses de la meritocrácia liberal ja fa temps que es van esfumar. Avui dia, estudiar de valent ja no és garantia de tenir una feina esta ble i ben remunerada en un futur. Lluny de portar-nos a l?estabilitat i la realització personal, el treball ens ofereix precarietat, ansietat i alienació. El nostre dia a dia gira al voltant de la feina, de la nostra jornada laboral. Ens organitza la vida i ens condiciona l?existéncia. Per qué destinem tan poc temps a pensar quin paper volem que tingui el treball a les nostres vides? Com és que sembla que no hi hagi una altra manera de viure que donant la majoria del temps, energia i salut a la feina? I sobretot, com aconsegueix el capitalisme que ho visquem amb total normalitat, com si fos l'ordre natural de les coses? Amelia Horgan ens ajuda a obrir escletxes d'esperanÇa per capgirar aquest