Françoise Frenkel, llibretera francòfila, jueva d'origen polonès,esdevé tot d'una conscient de la follia de l'Alemanya nazi, cosa quel'obliga a marxar-ne i refugiar-se a França. Però això és nomésl'inici d'un viatge erràtic: publicada el 1945, Una llibreria a Berlín és el testimoni en primera persona del desassossec dels jueus que,tot i víctimes de les persecucions, fins a l'últim moment van veure en la França dels drets de l'home un recer de l'antisemitisme queassotava tot Centreeuropa, però que el govern col·laboracionista deVichy va convertir en un parany que en portaria molts als camps deconcentració i a la mort.
En un intent d'explicar (isegurament també d'explicar-se i reconstruir-se, en tant quesupervivent de la persecució antisemita), l'autora descriu lateranyina de connivències amb el feixisme de la França dels anys 40,feta de mesquineses i traïcions per part d'un sector de la poblacióque de l'arbre caigut en fa estelles, però també l'esforç i lasolidaritat d'aquells que són conscients del pla de destrucciófredament orquestrat, i que, de manera individual o organitzada, s'hioposen activamen