«15 de juliol del 1942: Recorda bé aquest dia, recorda'l, perqué l'explicarás a les generacions futures. Avui a les vuit ens han tancat al gueto. Ja visc aquí: el món está separat de mi i jo del món». La Renia és una adolescent jue va que somia convertirse en poeta, peró quan l'URSS i Alemanya envaeixen Polónia, el seu món s'ensorra. Separada de la mare, viu de primera má els bombardejos que assolen Przemysl i la creació del gueto de la ciutat, on és testimoni de la desaparició dels seus amics i coneguts. En el seu relat fosc, peró, el lector també hi trobará moments lluminosos: acompanyará la jove escriptora en la recerca d'una veu própia i assistirá als esclats de vida que ni els horrors de la guerra no podran esmorteir. Aquest diari, escrit amb una maduresa i una perícia que recorden les d'Anna Frank, és el testimoni extraordinari d'un dels capítols més trágics de la história d'Europa, i ara, després de setanta anys en la foscor, ocupará el lloc que es mereix entre els clássics de la literatura de l'Holocaust.