Vint-i-cinc anys després de la publicació de La terra retirada i Lapalmera de blat, Mercè Ibarz tanca la trilogia reunida en aquest volum amb Labor inacabada. Quan Mercè Ibarz, l'any 1993, va publicar Laterra retirada va obrir un camí que no ha deixat de donar fruits per a la narrativa en català. «Cr.nica autobiogràfica i d'un país», enparaules de Joan Triadú, «testimoni impagable», Ibarz hi evocava elscanvis socials, econ.mics i paisatgístics que la gestió de les terresactives de cultiu pot suposar en un territori: en aquest cas, el seupoble natal, Saidí, a la Franja. El llibre es va convertir ràpidamenten «un clàssic indiscutible de la literatura catalana del darrer quart del segle XX», com va dir Julià Guillamon.Al cap de dos anys vaescriure'n la versió novel·lada, La palmera de blat, protagonitzadaper una jove periodista que torna tres dies al poble per assistir alfuneral del seu avi centenari. Es una novel·la d'una bellesa rara,plena d'imatges inesborrables, en què, com qui segueix un joc depistes de vegades ben tangibles, de vegades tan sols intuïdes osomiades, la protagonista reanima la mem.ria del se
