L'últim llibre de David Caño, Un cos preciós per destruir, és un compendi afortunat de molts trets i motius de la seva trajectória poética: la ciutat de Barcelona, la barreja de naïf i de perversitat, la fascinació pels llocs emblemátics de lluita col·lectiva (Beirut, Varsóvia, Berlín, Portbou), determinats referents artístics (Caravaggio, Pasolini, Janis Joplin, Jim Jarmush) i el gust pel contrast i pel ritme cinematográfic. Caño és un poeta amb una personalitat cada vegada més marcada i un resultat més contundent.