Els dibuixos de Sabaaneh són en blanc i negre, una qualitat cromàtica que comparteixen molts dibuixos la llarg de la historia de l art. Però a la obra de Sabaaneh significa alguna cosa més que una condició estètica: el blanc i el negre son les tonalitats de la vida que aquesta obra reflexa. Perquè la vida del palestí, de l oprimit, es així de monocromàtica, sense matisos, immersa en uns sentiments negatius ?la por, el desemparament, la humiliació...? que taponen l emergència de la veritable vida, la tenyida amb els colors de la llibertat, de la capacitat d aspirar a una plenitud a la que tots els essers humans tenen dret individual i col lectivament. Això és una cosa que amb massa freqüència, i els palestins ho comparteixen amb altres persones, se ls nega. Els ulls buits, com cansats de veure tant horror, de molts dels personatges dels dibuixos de Sabaaneh, són la millor manifestació d aquest constant viatge cap al buit. En això ens recorden als Desastres de la guerra de Goya: Brutalment expressionistes i alhora surrealistes, perquè la realitat no serveix com a model per al que mostren. Però tot i això,
