Fa prop d'una centúria, Carles Riba recollia en uns llibrets titulats Resum de literatura grega (1927) i Resum de literatura llatina (1928), de poc més de seixanta pàgines cadascun, les línies essencials de les lliçons que impartí a l'Escola de Bibliotecàries del 1916 al 1924.
Tants anys després, els judicis de Riba segueixen essent perfectament vàlids, sobretot perquè el llibre que el lector té a les mans no és un manual d'investigació sinó simplement un resum dels principals autors, moviments i obres de les literatures grega i llatina, sense cap altra finalitat, com reconeixia l'autor a la nota final que clou la segona d'aquestes obres, que «fornir la informació indispensable per a satisfer una primera curiositat de conjunt». I, precisament, per aquest mateix caire generalista, el llibre no ha perdut ni un bri d'actualitat, perquè el contacte viu amb els clàssics grecollatins no està subjecte —o no hauria d'estar-ho— a modes passatgeres, sinó que hauria de ser l'objectiu bàsic d'una cultura essencialment mediterrània com la nostra.
En comparació amb les seves edicions originals, aquesta reedició es complementa amb una antologia de textos convenientment contextualitzats i, en molts casos, traduïts al català pel mateix Riba, amb l'objectiu que il·lustrin les paraules que aquest filòleg va dedicar als grans noms de les lletres gregues i llatines.