Les suplicants d'Èsquil, autor atenès del segle v abans de Crist, considerat el pare de la tragèdia, presenta, amb un llenguatge altament poètic, uns temes tan actuals com són l'acolliment dels refugiats i la violència de gènere. Planteja per primera vegada el dret d'asil, la desconfiança davant l'estranger, la xenofòbia. També, d'una manera innovadora al seu temps, es presenta el dret de la dona a escollir lliurement la seva parella, la seva sexualitat, dret que es veu amenaçat constantment per la força masculina.
Maria Rosa Llabrés Ripoll
En la nostra època, on els debats sobre els drets humans, la justícia social i l'agència personal ocupen un lloc central en el discurs públic, Les suplicants d'Èsquil ressona amb una urgència inesperada. La tragèdia, escrita fa més de dos mil·lennis, encara interpel·la als espectadors contemporanis, oferint perspectives profundes sobre qüestions que continuen essent rellevants avui dia. La seva temàtica sobre la suplicació, l'asil i sobretot la capacitat de reacció femenina enfront de sistemes opressius, troba paral·lelismes sorprenents amb les lluites modernes per la justícia i la igualtat.
Del pròleg de Josep R. Cerdà