El Llibre d’Evast e Blaquerna de Ramon Llull és probablement l’obra més coneguda del savi mallorquí. Escrit entre els anys 1276 i 1283, durant la seva estada a Montpeller, el Blaquerna representa una fita de la literatura del nostre país, no només per la seva elevada qualitat literària, sinó perquè és la primera obra de narrativa de ficció que s’escriu en llengua catalana. El llibre es construeix al voltant de la figura de Blaquerna, el perfecte espiritual, que és successivament viatger, monjo, abat, bisbe, papa i eremita. Amb la seva actuació al llarg de les diferents etapes del seu periple vital, Blaquerna aconsegueix una reforma espiritual completa de la societat. Només quan ho aconsegueix abandona la vida activa i pot dedicar-se a la seva vocació primera: menar una vida eremítica i contemplar Déu. El seu exemple influeix sobre tots els personatges del romanç, alguns dels quals emprenen reformes en àmbits en què, per la seva condició, la figura de Blaquerna no pot intervenir: la vida en matrimoni, la vida conventual femenina o l’imperi. Ramon Llull utilitza la figura de Blaquerna, el perfecte cristià, per oferir un programa complet de reforma espiritual de la societat. El romanç s’organitza en cinc llibres, que corresponen als cinc estaments de vida que pot tenir la persona espiritual (matrimoni, religió, prelatura, senyoria apostòlica i vida ermitana). El cinquè llibre, el de la vida ermitana, conté el Llibre d’amic e amat, un conjunt de versicles pensats per reflexionar-hi cada dia de l’any que ofereixen una síntesi de mística i filosofia lul·liana, presentat com un llibre de meditació cristiana per a ermitans. Així, doncs, sota la forma de novel·la biogràfica, el Blaquerna amaga no només una diversitat literària remarcable, sinó també una guia de la vida espiritual pensada per fer arribar el missatge de reforma a l’estament dels laics i cavallers, els lectors de la narrativa cavalleresca en què s’emmiralla aquest romanç lul·lià.
