«Dius a un home: 0201C;Sou molt agradable...0201D;, i s02019;ho creu; o, almenys, té la galanteria tan ben ensinistrada que et deixa convençuda d02019;haver-lo convençut. En canvi, ho dius a una dona i, si no se02019;t posa a riure irònicament, et deixa la sensació que allò que has dit et valia més haver-ho callat».
L02019;obra periodística de Mercè Rodoreda (1908-1983) ha estat escassament atesa, i si no la coneixem ens perdem una faceta de l02019;autora tan sorprenent com il·luminadora. Ens n02019;admirarà la vasta i polifacètica cultura d02019;una jove de vint-i-cinc anys capaç d02019;entrevistar, sense que li tremoli la veu, des d02019;autors consagrats que menyspreen les dones escriptores fins a la dona i la filla del president Macià. Una Rodoreda esmolada escrivint crítica literària, teatral i cinematogràfica, satiritzant la flor i la nata de l02019;època i carregant contra els enemics de la llengua, prenent posició sense tebior. Una Rodoreda excepcionalment prolífica que també signava amb pseudònims, cal remarcar-ho: aquesta edició de Mercè Ibarz, endreçada per gèneres periodístics, n02019;hi atribueix alguns, els contextualitza i els consigna cas per cas.
