«Em revé la tendresa d’aquella abraçada i d’altres. Havíem après de pressa a conèixer el valor d’un instant. Vivíem amb tant neguit i amb tan poc temps per a nosaltres que eren moments pletòrics, indicadors de la profunditat del nostre vincle. Érem conscients que la vida podia ser molt curta, en qualsevol moment ens podien detenir o matar. Res d’això no ens aturava. Ens movíem en aquella no-frontera entre la revolució i l’amor on només comptava l’intens present.»
Des dels carrers de la Barcelona dels anys seixanta fins a l'exili, passant per la detenció i tortures a la DGSE, Dirección General de Seguridad del Estado a la Puerta del Sol o les cel·les del Penal d'Alcalá de Henares, aquest és el relat d'una dona que va viure intensament un temps marcat per la lluita, la repressió i l'esperança.
Una història de criança de dos infants en un barri obrer de Barcelona en clandestinitat. Un exili, llarg i dolorós, que la va portar a l’Algèria revolucionaria on va treballar als micròfons de la ràdio estatal i com a corresponsal –sota pseudònim– al diari Egin per més tard passar per Colòmbia –fugint de la guerra civil algeriana– i finalment un temps curt a Cuba. El retorn d’un exili a un país que ja no era el que havia conegut. Una vivència travessada per assassinats de companys, detencions, tortures, presó i exili. La força d’un sacrifici ple de tendresa.
Aquest és un viatge de cinquanta anys a través de la història viva, plena de lluita, dignitat i amor a la justícia. Una veu que vol deixar constància d'una època i d'un compromís irrenunciable. Un testimoni d’un segle revolucionari, que van des de la vivència personal als esdeveniments globals que han transformat el nostre món, on la nostra protagonista va participar.
Tens a la mà el llibre dels oblidats dels oblidats. Ho van donar tot i van deixar un exemple de trajectòria de lluita apassionada que ha quedat com a llegat, flama i llavor.
