Xavals de carrer ressegueix les vides d’un grup d’adolescents de la perifèria romana que viuen al marge de les aspiracions burgeses, alhora que defugen qualsevol espurna de solidaritat de classe. La narració aconsegueix evitar qualsevol talaia moral i dotar el relat d’una tendresa esgarrifadora. De teló de fons, la ciutat eterna. La mestria de Pasolini ens permet retenir l’essència de les cases, els carrerons i les olors d’una Roma ara ja del tot desapareguda.
Quan es va publicar, la novel·la va generar tant escàndol com fascinació. Segurament, com diu Vincenzo Cerami, això «no va ser tant pel vocabulari fort del llibre, sinó per la dignitat literària que es conferia a la part més baixa i deshonrosa de la nostra societat».
Per tot això Xavals de carrer, la primera novel·la de l’autor, és una obra clau de la literatura del segle XX, on gaudim del Pasolini més pur i alliberat.
