Aquesta introducció tracta el camp de l’ètica d’una nova forma. El tema principal és l’ètica normativa; en particular, l’ètica del bé i el mal morals. L’èmfasi es troba en la divisió o conflicte entre el racionalisme ètic i el sentimentalisme moral. El racionalisme tracta el judici moral i la motivació com una qüestió de judici racional, i els seus principals practicants han estat Immanuel Kant i, més recentment, els intuïcionistes H. A. Prichard and W. D. Ross. Les debilitats filosòfiques de l’intuïcionisme han portat els racionalistes recents a seguir la forma transcendental de la deontologia de Kant, la qual cosa ens porta a examinar l’obra de John Rawls, influïda per Kant, i dels seus seguidors T. M. Scanlon i Stephen Darwall. Després d’una anàlisi crítica del racionalisme ètic, el llibre passa a considerar la tradició sentimentalista, que es remunta fins al filòsof xinès Menci i es manifesta més recentment en els escrits del sentimentalista del segle XVIII David Hume i en l’obra de la pensadora feminista Carol Gilligan. La tradició sentimentalista té punts forts potencials que no s’han apreciat plenament, i el llibre se centra en ells. Però a continuació mostra com el pensament xinès en general ofereix un ampli context filosòfic amb el qual es pot entendre millor el sentimentalisme moral i els debats actuals sobre l’ètica normativa.
