Sinopsis
«Em pensava que el sol ja s’havia començat a pondre, però, quan vaig
arribar a casa, per fi me’n vaig adonar: la falta de llum era provocada per
«Em pensava que el sol ja s’havia començat a pondre, però, quan vaig arribar a casa, per fi me’n vaig adonar: la falta de llum era provocada per la fumerada negra que cobria el cel. […] L’oncle em va fer notar que jo estava tota esquitxada d’una cosa que semblava fang. També se m’havia embrutat la brusa blanca de màniga curta i el teixit estava fet malbé als punts tacats. [...] Érem en ple estiu, però feia tan fred que mig tremolava. La pluja no havia durat gaire. Devia trobar-me en estat de xoc, perquè em semblava que havia començat a ploure quan encara érem al camió. Segurament se m’havien esmussat els sentits. La pluja negra havia arribat i se n’havia anat de sobte, com si no volgués que me n’adonés, com si volgués fer trampa.»
Autor: Ibuse, Masuji
Masuji Ibuse va néixer a Fukuyama el 1898 i va morir a Tòquio el 1993. Tot i que els seus orígens rurals i el poc entusiasme per part de la seva família no li van facilitar l’accés als estudis universitaris que més li interessaven, Ibuse es va acabar especialitzant en literatura francesa i es va convertir en un lector devot de Shakespeare, Tolstoi i Txèkhov. Durant la dècada dels anys vint del segle passat, va començar a publicar relats que es caracteritzaven per un to irònic i cru i una construcció molt acurada. L’èxit definitiu li va arribar l’any 1966 amb la publicació de Pluja negra. En aquesta obra, Ibuse relata, sense cap mena de sentimentalisme, els efectes espantosos del bombardeig d’Hiroshima.
