El 1854, amb només vint-i-sis anys i recentment allistat a l’exèrcit, Lev Tolstoi va arribar a Crimea per servir-hi com a oficial d’artilleria. Les forces britàniques, franceses, otomanes i piemonteses guanyaven terreny contra l’exèrcit rus i assetjaven la ciutat de Sebastòpol. Tolstoi hi va viure el setge d’onze mesos que va precedir a la caiguda de la ciutat, i és d’aquí d’on surten els tres relats d’aquest volum, unes pinzellades plàstiques i vibrants del camp de batalla que basculen entre l’admiració pels combatents i l’escepticisme envers les raons de la guerra. En aquests relats, mai abans traduïts al català, Tolstoi aconsegueix captar el realisme dels fets i la profunditat psicològica dels soldats, i malgrat la seva joventut en el moment d’escriure’ls, l’autor rus ja mostra un talent narratiu innat per captar algunes imatges d’una vivesa excepcional, que més tard li servirien per Guerra i pau.