En aquest poemari, la gravetat de la poesia arriba al seu zenit amb el genocidi. Un a un, els versos al·lucinats d’Abu Hawwash formen llargs cadenats en què la paraula no arriba mai a superar la tragèdia.
Hagués volgut dir el crit, però a la gola no hi ha més que un udol:
ni tan sols un udol del silenci, o un udol d’allò que segueix el silenci.
Cap ésser vivent no pot perbocar la grapa de la mort que du dins de
la gola: una vegada, i una altra, i eternament.
I hagués volgut dir...
