La precarietat laboral és una realitat que les darreres dècades s’ha estès com una taca d’oli a la majoria de la classe treballadora. El treball, que anteriorment era sinònim d’una vida digna i estable, avui s’ha convertit en una font d’empobriment i d’autoexplotació. En aquest context de desigualtat creixent ha emergit el pobretariat, un sector de la classe treballadora que, tot i tenir feina i ingressos, viu explotat i oprimit.
Amb una mirada que combina l’anàlisi i la proposta, l’autor reivindica l’existència i la vigència de la classe treballadora. Recorda que no ha desaparegut, sinó que ha estat fragmentada i menystinguda, i planteja la necessitat de repensar-ne el significat actual per despertar una nova consciència de classe.
Pobretariat analitza amb precisió com s’ha construït la precarietat laboral a través de contrareformes laborals i canvis en la producció i el treball, factors que han perpetuat una despossessió sistemàtica de drets. La classe treballadora, atomitzada i desorientada, ha perdut referents i sentit de lluita. Amb tot, no hi pot haver lluites sense classe, ni classe sense lluites. Per això, Aragonés defensa la necessitat d’una resposta política emancipadora, allunyant-se de l’esquerra rància i els falsos sectors progressistes que no volen que la classe formi part de les lluites ni que aquestes siguin revolucionàries.
