L’estiu de 1936, Simone Weil va participar en la Guerra Civil com a miliciana de la Columna Durruti, un fet que deixa constància de fins a quin punt el seu pensament sorgia de l’experiència.
Dos anys després, Weil va enviar una carta a l’escriptor monàrquic Georges Bernanos on li confessava algunes de les «atrocitats» comeses al front pels seus companys anarquistes. Aquesta carta, utilitzada com a única font vàlida i de manera descontextualitzada, ha provocat que la història recordi a Weil com a un personatge que va participar en la guerra gairebé per accident, víctima d’una certa innocència.
En aquesta minuciosa investigació històrica, Artigas analitza el diari que Weil va escriure durant aquells dies, anomenat popularment Diari d’Espanya i reproduït per primer cop en aquest llibre, amb la intenció de reparar la imatge de Simone Weil com la pensadora política que realment va ser.
