Quantes vegades ens devem haver preguntat com hauria estat la nostra vida si haguéssim pres certes decisions de manera diferent de com ho vam fer finalment? I si, en lloc de continuar estudiant a Saragossa es va preguntar Patricia Almarcegui en el moment de concebre aquesta novel·la hagués marxat d’adolescent a Rússia i m’hagués convertit en la primera espanyola que entra al Teatre Mariinski de Sant Petersburg, el ballet més important del món?
La memòria del cos dona resposta a aquesta pregunta, en un exercici que tensiona la literatura per comprovar si es pot crear una determinada experiència: la d’una vida que no es va arribar a viure, però que va tenir la consistència real d’un desig.
Aquestes pàgines permeten que la seva autora pugui viure aquella experiència: una vida com a primera ballarina, en el millor teatre del món.
