«¿De qui es podran refiar les persones, i sobretot els pares, si no poden confiar en els fills?»
La història arrenca amb una mentida. Qui la fa créixer hi atorga versemblança. Qui se la creu, actua com si la mentida fos un fet comprovat. Com a conseqüència, el príncep Jacob ha d’abandonar la seva terra per evitar que el matin. Fuig amb el seu amic Alí Paixà i topen amb mil i un entrebancs mentre esperen el moment per poder tornar a casa.
Al nostre heroi el tanquen una setmana en una torre mortuòria amb la seva estimada i l’autor anònim ens regala una escena que sembla treta d'una pel·lícula. I ens regala més coses: una relació incestuosa, una mica de transvestisme, un metge jueu més dolent que la tinya i una malaltia desconeguda, la xamxa, relacionada amb l’ardor sexual que esmenta Quim Monzó a La magnitud de la tragèdia.
La història del príncep Jacob és una de les tres grans novel·les catalanes del segle xv, de costat amb el Tirant lo Blanc i el Curial e Güelfa. De la mà d'Anton M. Espadaler, podem llegir en un català viu i modern aquestes aventures ambientades a Turquia que ens avisen del poder de la mentida i ens adverteixen contra el perill d'aquells governants que la fan créixer.
