Amparo Poch y Gascón va néixer a Saragossa el 1902. Els tres eixos de la seva vida van ser la medicina, l’escriptura i l’anarquisme. I en tots tres va destacar. Va ser una de les primeres dones titulades en medicina a l’Estat espanyol i les seves inquietuds polítiques la portaren a posar els seus coneixements mèdics al servei de les dones obreres i les seves criatures. La seva existència va estar travessada per la Guerra Civil, ja que no va dubtar a implicar-se per lluitar contra el feixisme, un camí que la va empènyer a traslladar-se a Madrid, València, Barcelona i, finalment, a l’exili.
Amb Lucía Sánchez Saornil i Mercedes Comaposada Guillén va fundar Dones Lliures, l’organització anarcofeminista més important de l’Estat espanyol. I amb Federica Montseny va formar part del Ministeri de Sanitat i Assistència Social de la Segona República, el primer a càrrec d’una dona en tota l’Europa occidental.
La Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya recupera la història i el pensament de Poch, injustament oblidada, que ens assenyala camins cap a l’emancipació i la llibertat, guiada per la ciència, la cultura i l’amor
