En aquest llibre -documentat i precís- en format d’assaig històric s’analitza la inversemblança d’una història d’Espanya escrita, exclusivament, a partir de la historiografia castellana, que ha negat, sistemàticament, l’existència de la realitat catalana. L’autor Lluís Roldán i Pascual (1967) es va llicenciar en Geografia i història i en Educació Física, a la Universitat de Barcelona. Va començar a treballar en el món de l’activitat física i esportiva (1988), en el de l’educació social (1994) i com a professor de secundària (2017), exercint la seva activitat professional a les ciutats de Barcelona, Lleida, Girona i Olot, i a les viles de L’Escala i Abrera. Durant el seu temps lliure fa recerca com a historiador i després d’haver publicat alguns articles en relació a la construcció històrica de l’Estat nacional, el mètode del desequilibri historiogràfic en el relat històric i el conflicte polític de les obres d’art de Sixena, ens presenta aquest segon treball que forma part d’una trilogia sobre com s’ha inserit la història catalana dins el relat de la història d’Espanya.
