El món fa por. Vivim en situació d'emergència civilitzatòria, d'una banda, per la crisi climàtica i l'extralimitació ecològica; de l'altra, per l'augment de la desigualtat social i el nou auge del feixisme. Aquesta situació és producte del mateix sistema que ens ha tocat viure, un sistema que podem adjectivar de patriarcal, capitalista i colonial. En rigor, només resoldrem aquests problemes que amenacen la humanitat substituint aquest per un altre de just i sostenible, però això requereix un canvi econòmic, polític i cultural d'una magnitud tan enorme que a curt termini sembla inviable.
Partint d'aquest panorama, la qüestió és: què pot perseguir un bloc social i polític constituït per forces pregressistes i anticapitalistes en els propers vint anys, que seran decisius, a fi d'evitar les pitjors conseqüències del canvi climàtic i frenar l'ascens del feixisme? La tesi que desnvolupa aquest llibre és: la transició ecosocial.
La transició ecosocial seria aquell conjunt de reformes estructurals del sistema capitalista que readaptarien l'esfera econòmica als límits de la biosfera i redistribuirien de manera significativa la riquesa dins les societats i entre societats, de manera que tots els habitants del planeta poguessin viure dignament. La transició ecosocial es desplegaria en quatre grans objectius: decréixer, reconvertir, redistribuir i democratitzar.
Però la transició ecosocial s'ha de guanyar. Només serà fruit de la lluita sostinguda de milions de persones a tot el món i de la seva organització en estructures alternatives, entre elles, d'economia solidària. Perquè, tot i ser una realitat modesta, l'economia solidària -les cooperatives, la banca ètica, les comunitats energètiques locals, els grups de consum agroecològic, l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús, els grups de criança compartida, les entitats de cultura comunitària...- pot contribuir d'una manera significativa a la transició ecosocial. Però, per això, el moviment d'economia solidària necessita adoptar una estratègia conjunta i planificada que li faci assolir en pocs anys més incidència econòmica, social i política i més autonomia respecte a l'economia capitalista.
És possible aconseguir aquesta transició ecosocial? És possible, però no probable. Per això, els moviments socials transformadors, i entre ells l'economia solidària, farien bé d'adoptar una estratègia polivalent: per un cantó, lluitar per un objectiu de màxims a vint anys vista, que seria forçar la transició ecosocial; però, per l'altre, acumular prou força per, si no aconsegueixen aquesta transició, estar almenys preparats per resistir una nova edat fosca de la humanitat, l'edat bàrbara.
