Alice B. Sheldon va escriure i publicar desenes de relats al llarg de la seva vida. Durant la seva època més prolífica va utilitzar el pseudònim de James Tiptree Jr., que la va col·locar a les llistes dels premis més importants de la literatura de fantasia i ciència-ficció. Les seves històries —plenes d’intel·ligència, ironia i compassió— exploren la condició humana des de la frontera entre el que és biològic i el que és cultural. Tiptree interroga els límits del gènere, la identitat i la supervivència de l’espècie, amb una sensibilitat que anticipa els debats feministes i ecologistes actuals.
Les dones que els homes no veuen reuneix dotze relats escrits entre 1962 i 1973, període en què l’autora va rebre múltiples nominacions als premis Hugo, Nebula i Locus, i va guanyar un Premi Hugo per La noia que estava endollada i un Premi Nebula per L’amor és el pla, el pla és la mort.
-----------------------------------------------------
Alice B. Sheldon va ser una de les escriptores de ciència-ficció més importants del segle XX, a més de psicòloga, militar i agent de la CIA. Durant gran part de la seva carrera literària, la seva identitat va romandre oculta, ja que publicava sota els pseudònims de James Tiptree Jr. i Raccoona Sheldon, entre d’altres.
Va escriure majoritàriament relats i novel·les curtes, així com dues novel·les cap al final de la seva carrera. Amb el seu llegat ens va deixar una miríada d’històries que apel·len a l’empatia i a la ciència, que qüestionen el gènere, parlen del desig sexual, l’ètica, l’ecologia i el feminisme. Moltes van ser guardonades amb premis com el Locus, l’Hugo o el Nebula. Va casar-se dues vegades i, cap al final de la seva vida, va reconèixer que sempre havia estat bisexual i que dos dels seus grans amors havien sigut dones. També va guanyar altres premis com el Jupiter o el Seiun i, finalment, va ser inclosa al Saló de la Fama de la Ciència-Ficció el 2012.
