«Fa poc vaig enllestir la traducció dels poemes bruts de Verlaine dedicats a l’amor “dòric” (Hombres, joc de paraules de l’autor entre ombres i homes), que no sé qui voldrà editar, de tan grollers com són: “Obscur i rebregat com un clavell violeta / respira entre la molsa, ocult molt humilment…”»
Jordi Llovet, Adéu a la Universitat
«[…] el lector comprovarà, que Hombres cau de ple en un llenguatge obscè i sense cap submissió ni a les mostres més subtils d’aquest gènere ni a res semblant al que en diem decòrum. Per entendre’ns, si Oscar Wilde, cap als mateixos anys, mirava de subsumir la seva homosexualitat, o, senzillament, la seva tirada a una sexualitat desenfrenada, dins uns paràmetres relativament “artístics” —com és el cas de Salomé, que narra els amors carregats de crim i de lubricitat de la noia jueva amb Joan Baptista—, Verlaine va tirar pel dret, en aquests poemes, emprant paraules, descrivint situacions i positures, i dibuixant metàfores que entren de ple en el qual solem anomenar barroeria.»
