Caure no és fracassar, és aprendre a aixecar-se.
Hi ha silencis que t’ofeguen, caigudes que semblen eternes i dies que només vols desaparèixer per sentir-te invisible.
Hi ha miralls que et jutgen millor que ningú i processos que et fan tornar a començar.
Però també hi ha petites coses que, sense saber com, et fan continuar: una mà que t’agafa quan ja no pots més, una paraula que arriba a temps o un silenci que t’acompanya quan només et surt plorar.
Aquesta història parla de perdre’s i de tornar-se a trobar. Parla del dolor, de la fragilitat i de la força que sorgeix quan tot sembla que està trencat. Parla de cicatrius que no es veuen, de batalles que es lluiten en silenci i de l’esperança que, malgrat tot, et fa seguir endavant.
Aquesta història és per a qui ha sentit que no podia més, per a qui s’ha perdut en el silenci, en la por i la culpa, però encara busca una raó per aixecar-se. Al final, tots tenim una guerra que ningú veu i aquesta és la meva.
