A aquesta veu poètica que inaugura, cal afegir-hi l’aparició de Hotel iglú (2021), primer disc del grup Nunavut, format per Silvie Rothkovic amb Jan Garrido, una visualització sonora epifànica de l’univers Rothkovic que els seus lectors no es poden perdre i on música i paraula aconsegueixen electritzar emocionalment l’oient configurant-se en una visualitat quasi palpable i hipnòtica que complementa i explica la poètica de Als llacs.
A Als llacs, Silvie Rothkovic segueix aconseguint aquella proximitat, incòmoda però plaent, entre dolor i bellesa, que configura l’abisme que encén a través del glaç i que il·lumina des d’una foscor que la converteix, amb Antònia Vicens, en la veritable diferència de la poesia catalana contemporània, aportant, com passa amb la Vicens, no només una manera personal, singular, quasi estrangera de dir, sinó una forma diferent, d’una sensibilitat estranya i sorprenent, de mirar el món i la condició humana.
