Aquesta compilació en català de les obres del teòleg i revolucionari alemany del s. XVI a mà del teòleg Lluís Duch ens porta alguns dels texts més radicals del cristianisme modern.
Thomas Müntzer (~1490-1525) és una figura cabdal de l’anomenada «ala esquerra» de la Reforma. Bon coneixedor de la mística alemanya inicià una versió molt original dels corrents místics del passat, d’acord amb les greus dificultats espirituals i materials del seu temps. Capdavanter en l’adopció de l’alemany en el culte, la seva reforma litúrgica i pastoral fou molt ben acollida pels camperols i miners, que hi acudien en massa.
Müntzer entrà en controvèrsia amb Luter, a qui acusava d’haver-se convertit en un servent fidel dels prínceps. Més enllà d’aquesta picabaralla, hi ha unes posicions teològiques irreconciliables. Müntzer no considera, com Luter, la justificació com a l’article fonamental de la fe cristiana. Per a ell, l’elecció que fa l’Esperit Sant és l’aspecte decisiu del cristianisme.
Per primera vegada, Müntzer ofereix una base teològico-popular de l’autoritat, tot sotmetent el text clàssic del capítol 13 de la carta als Romans a una interpretació revolucionària. El 1525, després d’haver encapçalat durant tres setmanes la «guerra dels camperols», fou decapitat.
Aquesta edició reuneix tres veus que dialoguen amb el text des d'angles complementaris. El prefaci d'Alberto Toscano –filòsof i traductor, autor de Fanaticism i Late Fascism– situa l'obra en les coordenades del pensament crític contemporani. La introducció de Wu Ming –el col·lectiu d'escriptors italians hereu de Luther Blissett i autor de novel·les com Q i Ovni78– n'esbossa la potència narrativa i política. L'estudi introductori, la traducció i les notes són a cura de Lluís Duch i Álvarez (Barcelona, 1936 – Montserrat, 2018), monjo benedictí i antropòleg, un dels grans especialistes en història de la cultura occidental. Doctorat en teologia a Tubinga i deixeble de Hans Blumenberg a Münster, fou professor de fenomenologia de la religió i autor d'una obra imprescindible sobre el mite, la paraula i la condició humana. Va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi l’any 2011.
