El maig de 1933, Erich Kästner va presenciar una multitudinària crema de llibres a Berlín, organitzada per estudiants universitaris i secundada pel règim nazi. Mentre els llançaven a les flames, anunciaven el nom dels seus autors. Kästner va contemplar l´escena en silenci, fins i tot quan van cridar el seu nom. Els quatre textos reunits en aquest volum, escrits entre 1946 i 1965, ofereixen una profunda reflexió sobre la censura, la destrucció de l´intel·lecte i del pensament crític com a instruments de dominació política, així com sobre la impossibilitat d´aniquilar el llegat dels llibres. També aprofundeixen en els moments crucials de resistència davant la repressió de les llibertats d´un poble, perquè, com va advertir Heinrich Heine, «allà on es cremen llibres, al final també es cremen persones».
